737) Evitem "Es Trenc" de l´eficiència i la cohesió social

D' ençà de l´esclat del boom turístic del segle XX, l´economia balear ha crescut sobre la base d´un patró d´especialització productiva de mitjà o baix grau tecnològic, intensiu en l´ús de treball poc qualificat i el consum de territori, en què el sector de la construcció ha guanyat protagonisme en el creixement regional. Encara que això ha dotat l´economia d´una gran capacitat de creació de llocs de feina i ha situat la renda per càpita part damunt de la mitjana estatal, aquest procés intens d´acumulació de capital s´ha traduït, en els darrers anys, en una canalització de fons cap a inversions poc productives, fet que, juntament amb l´augment de treballadors, ha derivat en una pèrdua de riquesa relativa que ha debilitat el lideratge econòmic de les Illes en el rànquing autonòmic. Tot plegat ha generat problemes estructurals que palesen símptomes d´esgotament del model turístic tradicional i agreugen els efectes negatius de la crisi internacional que ens sacseja. Urgeixen, doncs, canvis en la manera de créixer orientats a millores en l´aprofitament dels recursos existents, sobretot treball i capital natural, però també, capital humà, capital físic productiu i capital tecnològic. Avui, les receptes per solventar els problemes d´atur, desigualtat i pobresa i els danys ambientals acumulats en el passat han d´apostar per incrementar el valor del producte turístic, sobretot quan l´obertura dels mercats augmenta la competència entre les destinacions i debilita les estratègies competitives basades en avantatges en preus, costs i localització. La realitat demana, doncs, innovació, i obliga a analitzar quin model de creixement volem i quines directrius l´han de guiar. Directrius que haurien d´insistir en millores qualitatives en l´ocupació i el territori per assolir una senda de creixement pròspera i duradora.

Malgrat aquestes evidències, l´Administració pública aprova, amb urgència, mesures conduents a facilitar projectes perpetuadors d´inèrcies del passat. L´exemple més paradigmàtic és el del complex hoteler de més de mil places —anunciat de cinc estrelles—projectat a s´Arenal de sa Ràpita, a pocs metres del parc natural des Trenc-Salobrar de Campos. Paradoxalment, per fer avançar la recuperació, es vol afegir valor al producte turístic amb mesures promotores del patró tradicional de creixement inspirat en l´acumulació de capital. Amb l´excusa de la crisi, assistim, doncs, a una prostitució contínua del significat de valor. Perquè afegir valor no és construir macrohotels, ni només sumar estrelles a la categoria dels establiments o edificar-ne més d´alta gamma, sinó, sobretot, apostar per un major aprofitament dels recursos existents, multiplicant les interrelacions entre les diferents baules de la cadena de valor. Això obliga, abans d´aprovar mesures, a fer anàlisis cost-benefici per obtenir-ne informació sobre la rendibilitat econòmica i social, i avaluar, així, l´efecte net sobre el benestar social que pot derivar-se´n. I és que els guanys de valor se sustenten sobre guanys de benestar. Si es vol fer del creixement font de prosperitat, s´ha d´apostar per polítiques de dinamització econòmica que maximitzin el benestar de la societat, és a dir, per afegir valor sobre la base de l´eficiència social.
Per fer-ho, cal sospesar en una mateixa balança els costs i beneficis socials derivats de les decisions públiques, això és, considerar, a més dels financers, altres costs i beneficis —no deliberats però que també afecten el benestar de les persones—, com els ambientals, especialment quan les mesures es projecten sobre zones ecològicament fràgils, com la des Trenc-Salobrar de Campos, en un context en què la creixent sensibilitat internacional envers la qualitat de l´entorn força les destinacions turístiques a fer de la cerca de l´excel·lència ambiental l´eix de la seva estratègia competitiva. Per fer-ho, cal deixar de parlar de preu i considerar no només el valor dels béns i serveis de mercat, sinó també el dels béns i serveis de no mercat, que, tot i no tenir preu, també afecten el benestar de la societat, que els utilitza, directament o indirectament, per satisfer les seves necessitats, com els oferts per la natura. I és que, més enllà de proveir de sòl perquè s´hi desenvolupin activitats urbanístiques i agrícoles, l´Administració pública no ha d´oblidar que el principal valor de l´entorn descansa en una sèrie de serveis de suport a la vida, ecològics i culturals —des del lleure als intangibles que conformen la identitat i la història d´un poble—, que constitueixen, també, una forma de capital capaç de generar fluxos de renda i benestar per a la societat que els aprofita. Alhora, l´Administració ha de garantir el dret de totes les generacions, presents i futures, a gaudir-ne, això és, preservar l´equitat intrageneracional, vetllant pel benestar de tots els pobles, i l´equitat intergeneracional, erigint-se en veu dels que no en tenen veient la natura no com un llegat dels nostres pares sinó com un préstec dels nostres fills. No pot obviar-se que els impactes sobre el benestar de les decisions d´avui s´estenen en l´espai i en el temps.

Per avançar la sortida de la crisi, cal cercar l´eficiència econòmica sobre la base de l´eficiència i la cohesió social. Ser competitius via l´aprofitament i no l´acumulació. Innovar versus adaptar-se. Fer avaluacions prèvies dels efectes de les polítiques sobre el benestar de la societat per informar-la sobre la seva rendibilitat econòmica i social, perquè només si són socialment acceptables pot adduir-se el seu interès autonòmic. Reproduir experiències passades és trencar el camí cap a la prosperitat de l´economia balear, perquè no la faran més sostenible. "Salvem", doncs, l´economia, ara que encara hi som a temps, amb mesures de dinamització econòmica que apostin per guanys reals de valor i evitin "es trenc" de l´eficiència i la cohesió social.

Turisme

Torres, Catalina | Diario de Mallorca - 29-VI-2012

Articles d´actualitat >>