781) Ni el camí ni el destí són els mateixos

Dimecres d'aquesta setmana, el cap de l'Estat va acudir a la més prestigiosa universitat de la capital per parlar d'educació. Hi va anar per presentar el full de ruta de la política escolar per als propers anys. Va dir, el cap de l'Estat, que vol transformar en profunditat el sistema escolar per, així, redreçar el país. En el mes de juliol ja havia manifestat que la refundació de l'escola seria una de les prioritats del seu mandat. Abans de presentar al Parlament una nova llei que sustenti la reforma escolar ha fet posar en marxa un procés de consulta a totes les parts implicades. D'aquest procés de concertació n'han de sortir propostes que orientin el projecte de llei que presentarà al Parlament.

Els primers canvis són previstos pels inicis del proper curs. Un del més cridaners serà l'alleujament de la jornada escolar de primària: hi haurà classes quatre dies i mig. Però, això sí, es gestionaran millor els ritmes escolars, un tema que la recerca educativa evidencia important. Prevenir els primers retards és un objectiu prioritari: cal –diu el cap de l'Estat– capgirar la situació actual en la qual gairebé un 20% dels infants inicien la secundària sense el necessari domini de la llengua o de les matemàtiques.

Preocupa, i molt, la igualtat d'oportunitats. No de bades les dades mostren que l'escola del país contribueix poc a la igualtat i que les víctimes de fracàs escolar són, majoritàriament, infants d'entorns socials poc afavorits. Així, doncs, es prioritzarà l'escolarització de 0 a 3 anys, especialment a les zones més necessitades. També es limitaran els deures escolars a fer a casa, una altra font de desigualtat educativa. Formar millor el professorat serà un dels eixos fonamentals de la nova política educativa.

No parlam, evidentment, d'Espanya sinó de França, un país que a l'hora de reformar el sistema escolar segueix un altre camí. Un altre camí i un altre destí. Ells, els francesos, tenen clar que l'escola, a més d'un entorn d'aprenentatge, és un factor d'integració social, un instrument per fer realitat la promesa republicana que tothom ha de poder accedir al coneixement; un coneixement que educa, emancipa i permet la inserció social.

Aquí el ministre d'educació ens vol fer creure que és a les aules on cal cercar les causes que molts catalans es vulguin separar d'Espanya. Per això pretén marcar com una de les prioritats de la seva reforma educativa “espanyolitzar” els alumnes. Evidentment, només ha concertat aquesta pretensió amb tertulians d'extrema dreta. Algú hauria de dir al ministre Wert que si parlàs menys no n'hi hauria tants, de catalans que es volguessin separar d'Espanya. Quina maleïda mania aquesta d'emprar l'escola com un element més de la lluita partidista! Quina maleïda mania aquesta de reformar el sistema escolar pensant en les properes eleccions!

Seguirem plorant. I quan vulguem conhort mirarem cap a França.

http://www.refondonslecole.gouv.fr/la-demarche/

Educació

Sureda, Jaume | El Periscopi - 19-X-2012

Articles d´actualitat >>